Dels qui busquen primaveres lliures

D'en Salellas en vaig aprendre algunes coses que m'han servit i que de ben segur em seguiran servint en el futur. Quan tenia la vintena estava fotut de ple en l'activisme polític de l'esquerra independentista que sobretot s'expressava al carrer. La nostra acció quotidiana ens portava a tenir topades amb les forces d'ocupació (de seguretat, que en diria la Tura) més sovint que no voldríem.
Personalment des de la detenció del 93, la simple visió d'un uniforme em feia posar molt nerviós, sobretot havent viscut en la pròpia pell els abusos i la impunitat que gaudeixen.
Uns anys després, des del Casal Independentista el Solc de Pineda de Mar, varem convidar en Sebastià Salellas per que ens fes una xerrada sobre que fer en casos de detenció i de les seves paraules en vaig aprendre un parell de coses que m'acompanyen arreu.
Em va ensenyar quins eren els meus drets, però a la vegada m'explicava que se'ls pixarien tots i cadascun, i la manera com ho farien. De què serveix això, us preguntareu. Bé, senzillament per aprendre a dominar la por. Des de llavors, quan ens paraven per enganxar algun cartell que ratllava la legalitat, o per pintar, o el que fos, la situació canviava radicalment, ja que en tot moment sabíem on estàvem situats.
L'altre cosa que vaig aprendre d'ell és a reconèixer la injustícia. Quan et trobes davant d'un abús de poder i ets conscient de que se t'estan vulnerant els drets, ets conscient a la vegada de la superioritat moral que tens en front del vulnerador. Això a peu de carrer és molt important, per que quant et requisen un determinat material, et posen una multa, et volen humiliar en mig del carrer davant dels teus veïns... si ets plenament conscient de la injustícia que està cometen el repressor això no farà res més que refermar els teus ideals, tant per tu mateix com pel teu entorn. Amb això l'uniformat de torn aconsegueix l'efecte invers al desitjat.
Dominar la por i reconèixer la injustícia, no és poca cosa.
Sebastià Salellas, gràcies.

PD: si veiessis a mon germà, li dons una abraçada i li dius que l'enyoro.