Acostumo ha escriure a cap calent, tal com raja, és per això que moltes vegades encara que em vagin passant coses que voldria explicar, si no trobo el moment concret per escriure aviat se'm passa i després no em sé explicar. M'embolico com una persiana i finalment no s'entén res.
Però hi ha coses que són deute, com per exemple el sopar-xerrada que varem muntar des de la CUP de Pineda de Mar sobre el llibre "Del Sud, el País Valencià a ritme d'Obrint Pas" del que m'agradaria que en quedés una petita nota, ja que per bones cròniques millor que us repasseu les de Xavi Sarria i la que fan Hèctor Sanjuan i Antoni Rubio, els autors del llibre al seu blog (per cert, no us perdeu les fotos, ja veureu les cares de bon rotllo).
La sobretaula es va allargar fins passades les dues i vam tenir prou temps per anar-nos per les branques lluny del tema principal. És llavors quan de vegades hi pots veure millor, quan estàs enfilat a la branca més alta. Varem filosofar i varem buscar noves formes d'aprofundir en el fet independentista, de sortir-se'n d'esquemes quadriculats ...
A partir d'aquí, millor que els presents no em tingueu en compte la resta de la nit, ja que comprendreu que com a pare formal des de fa 2 anys i 3 mesos el meu contacte amb l'alcohol és molt escàs i he perdut entreno en els finals de festa.
Tot i així una abraçada als cinc companys que finalment vareu venir a fer-nos aquesta petita introducció a la realitat del País Valencià.
A la foto l'Héctor, el Xavi i l'Antoni. I jo que ja anava amb les orelles calentes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada