Ara fa uns mesos vaig trobar per internet una referència a la pel·lícula "This is England", per mi una vertadera obra mestra sobre el moviment skinhead de principis dels 80's. Hi podem veure com el neofeixisme s'infiltra entre els joves de classe obrera de les ciutats industrials d'Anglaterra i els conflictes i contradiccions amb que topen els joves de l'època. Però si hi ha alguna cosa que realment clava el director, és amb els retrats que fa de les relacions humanes. Shane Meadows és un mestre mostrant relacions d'amistat, de companyonia. Totes les cintes que he vist d'aquest director parlen d'això mateix, tant a "A Room for Romeo Brass" com a "This Is England" es tracta d'amics que els toca afrontar dures realitats allunyant-se del, a vegades, recarregat panflaterisme de Ken Loach.
A "Dead Man's Shoes " Meadows porta l'amor a l'extrem. Què no faríem per un germà amb retard mental i que no es pot defensar? A passat un temps des que vaig veure-la i m'he trobat amb aquesta notícia a diversos diaris. Un exemple més de com està de podrida aquesta societat que ens volen fer creure paradigma de la convivència, ha ha ha!
Aquests són sols unes petites mostres de com les societats consumistes són incapaces de crear referents sòlids de solidaritat, quan apareixen casos altruisme generalment provenen d'agents o moviments implicats en els canvi social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada