Marshall Ganz a Barcelona

 Jornada sobre Política Dialògica organitzada per CREA UB, Centre de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats on va ser convidat Marshall Ganz, professor a la Harvard Kennedy School of Government. La xerrada es va fer el passat 4 de Juliol de 2011 de les 15.30 a 21h a la Casa del Mar de Barcelona. L'audio és de només la primera part de la jornada, o sigui, les dues hores i escaig que el Professor Ganz va intervenir. Si algú estés interessat en la segona part de la jorn

Pots trobar l'arxiu mp3 aquí

Preparant les eleccions municipals

El passat dia 22 de març vaig assistir a una reunió convocat per l’Ajuntament de Pineda en la que estàvem representats els partits que ens presentarem a les properes eleccions municipals.
El tema a tractar era la nova llei que regula el que anomenem la Pre-campanya electoral, una llei que el seu esperit diuen que busca reduir la despesa econòmica desproporcionada que realitzem els partits i les administracions.
A partir d’ara s’hauran d’acabar amb les inauguracions, actes, publicacions i tot tipus de visites protocol·làries que fan els diferents ajuntaments per fer exaltació de la seva “bona” obra. A la vegada que també veuran la fi tota la bacanal propagandística que portaven a terme els partits majoritaris per tal de copar tots els bons llocs una vegada comences la veritable campanya.
Així doncs, amb aquest panorama varem arribar a la reunió i com a mostra d’impotència el representants del partit socialista varen exhibir una veritable rebequeria. De fet, varen decidir, i varen voler fer veure que la secretària municipal estava d’acord amb ells, que no es podrien fer cap mena d’actes polítics, que no podrem presentar les nostres llistes, que no podrem discutir en actes públics les diferents parts del nostre programa electoral...
Fet i fet, els regirava la panxa haver de competir des d’una posició una miqueta més igualitària i van mirar de posar tots els entrebancs possibles a que les opcions minoritàries ens poguéssim donar a conèixer al poble.
Es varen donar un parell de situacions esperpèntiques. La primera quan el regidor del PSOE Santiago Masip va voler prohibir la realització de parades per la Diada de Sant Jordi i se li va respondre que aquesta era una activitat que realitzàvem diverses agrupacions polítiques des de fa més d’una dècada i que òbviament no podia ser considerada com un acte de campanya.
La segona va ser quan el càrrec de confiança de l’alcalde va donar a entendre que la venda de roses i llibres durant la Diada de Sant Jordi es podria considerar com a finançament irregular o il·legal dels partits polítics. El que més em va revoltar d’aquesta afirmació va ser la seva procedència. Per una banda el partit a qui representen, un partit amb incomptables casos de corrupció, tant personal com de partit, sempre però rascant les butxaques de tots i totes.
Per una altra, perquè els càrrecs de confiança no són altra cosa que els comissaris polítics que tot fent una feina pel partit es dediquen a eixugar les arques públiques. O potser l’alcalde no cobra el seu sou per fer d’alcalde? Doncs per quins set sous s’ha de pagar a una altra persona per fer la feina que hauria de fer l’alcalde.
Vistes les amistats que em fet a la primera reunió per les properes municipals, ja friso per les que ens esperen. Ambil·lusió!!

Potser ja toca tornar-hi

No se si tornaré a escriure amb assiduïtat, però les circumstàncies em criden si més no ha deixar constància del que està passant. Tal com expressa amb clarividència en Vicent Partal, ens trobem davant d'un cop d'estat i davant d'això no hi ha mitges tintes. Cal reivindicació, mobilització, cal tornar a prendre el carrer.
Avui mateix, el dia després de la sentència del Tribunal Suprem en contra de l'ensenyament en català, Pineda de Mar ha posat el seu petit granet de sorra en contra de l'ofensiva espanyolista.
Una setantena de persones s'han concentrat al davant de l'ajuntament per mostrar el seu rebuig a la darrera sentència. Gent de diferents corrents ideològics ens hem aplegat per mostrar clarament la ratlla que no estem disposats a deixar trepitjar.
L'Estat Espanyol acaba d'atacar la línia de flotació del sistema educatiu català, un sistema que els catalanoparlants que tenim fills sabem com n'és d'imperfecte, però que està claríssim que el camí que ens mostra el Tribunal Suprem no farà res més que aguditzar tots els defectes que ara mateix tenim.
Avui em posat un primer gra de sorra, però que quedi clar, és el primer dels milers que posarem.

Avui Arenys

Per qüestions personals, temps per seguir construint aquest blog i sobretot els moments en els quals puc centrar el meu cap durant 10 minuts seguits s'han reduït de forma dràstica.
Tot i això, avui vull deixar constància de la importància del dia.
Avui es fa la consulta per l'autodeterminació de Catalunya a Arenys de Munt i la transcendència d'aquest fet no la em donat nosaltres, si nò que ha estat l'Estat ocupant el qui ha posat tots els mitjans per evitar-ho.
Doncs ja tenim una altra eina. Aquests dies el meu fill petit comença a fer les primeres passes, a poc a poc, tot trontollant, però a l'igual que aquest país acabarà caminant tot sol a pas ferm.
Avui consulta a Arenys, demà arreu.

Ni un pam de net

Ara ja feia un temps que no actualitzava el bloc. Simplement per falta de temps. Tothom que tingui dos fills petits ho podrà entendre, però la realitat no deixa de recordar-me en quin país visc i sota quines condicions. El tripartit a perdut els papers, els canvis d'opinió i les contradiccions dins dels partits minoritaris ratllen el ridícul i el PsoE català campa com vol, tot fent baixar els pantalons del país sencer per pidolar als amos de Madrid.
Per acabar de reblar el clau, han decidit que no volen que les dissidències es facin públiques i per això han tret al carrer els seus gossos, per fer córrer a tothom qui no pensa com ells.
Bé, suposo que en Saura i companyia deuen ser conscients que hauran de deixar d'anar amb transport públic.

Adeu siau Catalunya Radio

Per motius de feina escolto tot sovint la radio al cotxe i a casa no tenim televisor, així que teníem la costum també d'escoltar-la cada vespre. Sempre he escoltat Catalunya Radio, per serietat i per pluralitat, dins dels possibles ja que molt poques vegades hi he vist reflectides les meves idees.
Però últimament la qualitat i la pluralitat han anat minvant a nivells no suportables.
Avui, anant amb el cotxe cap a Barcelona, he decidit no escoltar la "nostra" i m'he passat directament a escoltar la SER. La reflexió ha estat la següent, posats a haver d'escoltar una radio filopsocialista i espanyola, escolto l'original que sempre és millor. Per què haig d'empassar-me un refregit espanyolista disfressat de xaiet. Prefereixo veure clar la cara de qui m'està parlant.
La gota que ha fet vessar el got ha estat veure com un mateix tema ha estat tractat en tres programes diferent el mateix dia. No aguanto escoltar un mateix personatge entrevistat al mati de la Bonet, pel Fuentes i al refregit de la tarda només per que toca promocionar un llibre o un disc.
Si per casualitats de la vida l'endemà haig d'anar a dinar a cals sogres (que és un dels llocs on puc veure TV), llavors El Club de l'Om no té secrets per mi. El mateix personatge apareixerà explicant les mateixes coses, venen el mateix disc o el mateix llibre.
Llavors es pregunten el perquè de les baixades d'audiència. Refot!
Aquí es veu clar que el que volen és enfonsar l'espai comunicatiu català.
Jo mentrestant , seguiré fent zàping tot esperant que un dia torni una radio que faci crítica i anàlisi en català i des de Catalunya.

Dels qui busquen primaveres lliures

D'en Salellas en vaig aprendre algunes coses que m'han servit i que de ben segur em seguiran servint en el futur. Quan tenia la vintena estava fotut de ple en l'activisme polític de l'esquerra independentista que sobretot s'expressava al carrer. La nostra acció quotidiana ens portava a tenir topades amb les forces d'ocupació (de seguretat, que en diria la Tura) més sovint que no voldríem.
Personalment des de la detenció del 93, la simple visió d'un uniforme em feia posar molt nerviós, sobretot havent viscut en la pròpia pell els abusos i la impunitat que gaudeixen.
Uns anys després, des del Casal Independentista el Solc de Pineda de Mar, varem convidar en Sebastià Salellas per que ens fes una xerrada sobre que fer en casos de detenció i de les seves paraules en vaig aprendre un parell de coses que m'acompanyen arreu.
Em va ensenyar quins eren els meus drets, però a la vegada m'explicava que se'ls pixarien tots i cadascun, i la manera com ho farien. De què serveix això, us preguntareu. Bé, senzillament per aprendre a dominar la por. Des de llavors, quan ens paraven per enganxar algun cartell que ratllava la legalitat, o per pintar, o el que fos, la situació canviava radicalment, ja que en tot moment sabíem on estàvem situats.
L'altre cosa que vaig aprendre d'ell és a reconèixer la injustícia. Quan et trobes davant d'un abús de poder i ets conscient de que se t'estan vulnerant els drets, ets conscient a la vegada de la superioritat moral que tens en front del vulnerador. Això a peu de carrer és molt important, per que quant et requisen un determinat material, et posen una multa, et volen humiliar en mig del carrer davant dels teus veïns... si ets plenament conscient de la injustícia que està cometen el repressor això no farà res més que refermar els teus ideals, tant per tu mateix com pel teu entorn. Amb això l'uniformat de torn aconsegueix l'efecte invers al desitjat.
Dominar la por i reconèixer la injustícia, no és poca cosa.
Sebastià Salellas, gràcies.

PD: si veiessis a mon germà, li dons una abraçada i li dius que l'enyoro.