diumenge, 3 d’abril del 2011

Preparant les eleccions municipals

El passat dia 22 de març vaig assistir a una reunió convocat per l’Ajuntament de Pineda en la que estàvem representats els partits que ens presentarem a les properes eleccions municipals.
El tema a tractar era la nova llei que regula el que anomenem la Pre-campanya electoral, una llei que el seu esperit diuen que busca reduir la despesa econòmica desproporcionada que realitzem els partits i les administracions.
A partir d’ara s’hauran d’acabar amb les inauguracions, actes, publicacions i tot tipus de visites protocol·làries que fan els diferents ajuntaments per fer exaltació de la seva “bona” obra. A la vegada que també veuran la fi tota la bacanal propagandística que portaven a terme els partits majoritaris per tal de copar tots els bons llocs una vegada comences la veritable campanya.
Així doncs, amb aquest panorama varem arribar a la reunió i com a mostra d’impotència el representants del partit socialista varen exhibir una veritable rebequeria. De fet, varen decidir, i varen voler fer veure que la secretària municipal estava d’acord amb ells, que no es podrien fer cap mena d’actes polítics, que no podrem presentar les nostres llistes, que no podrem discutir en actes públics les diferents parts del nostre programa electoral...
Fet i fet, els regirava la panxa haver de competir des d’una posició una miqueta més igualitària i van mirar de posar tots els entrebancs possibles a que les opcions minoritàries ens poguéssim donar a conèixer al poble.
Es varen donar un parell de situacions esperpèntiques. La primera quan el regidor del PSOE Santiago Masip va voler prohibir la realització de parades per la Diada de Sant Jordi i se li va respondre que aquesta era una activitat que realitzàvem diverses agrupacions polítiques des de fa més d’una dècada i que òbviament no podia ser considerada com un acte de campanya.
La segona va ser quan el càrrec de confiança de l’alcalde va donar a entendre que la venda de roses i llibres durant la Diada de Sant Jordi es podria considerar com a finançament irregular o il·legal dels partits polítics. El que més em va revoltar d’aquesta afirmació va ser la seva procedència. Per una banda el partit a qui representen, un partit amb incomptables casos de corrupció, tant personal com de partit, sempre però rascant les butxaques de tots i totes.
Per una altra, perquè els càrrecs de confiança no són altra cosa que els comissaris polítics que tot fent una feina pel partit es dediquen a eixugar les arques públiques. O potser l’alcalde no cobra el seu sou per fer d’alcalde? Doncs per quins set sous s’ha de pagar a una altra persona per fer la feina que hauria de fer l’alcalde.
Vistes les amistats que em fet a la primera reunió per les properes municipals, ja friso per les que ens esperen. Ambil·lusió!!