divendres, 28 de desembre del 2007

Conxita & Co


Aquest nadal passat l'Ona (llegiu "entre les ones") ha fet cagar els seus primers Tions i a mi m'han portat un parells de cosetes esperades amb ànsia. Haig de dir que l'espera ha valgut la pena. M'ha caigut el llibre "El sud" sobre el País Valencià i Obrint pas, i el CD "Amb la lletra petita" de Conxita.
Pel llibre m'hauré de buscar un foradet, una estoneta per poder devorar-lo. La veritat és que no sé que esperar-ne, ja que Obrint Pas forma part de la banda sonora de la meva vida, de moltes nits de pluja i mar tancada, de molts records...
Pel que fa al CD, uff... Hòstia, és molt bó. Feia temps que no em passava això d'escoltar i re escoltar un compact. Cada vegada que l'escolto hi trobo nous sentiments, nova poesia, nova quotidianitat. És el que en podriem dir un retrat del dia a dia fet música.
Perquè aquesta música no aconsegueix la seva difusió plena? Fa temps que em roda pel cap. Crec fermament que el discurs que s'està portant a terme des del món musical català és d'una rellevància tal, d'una transgressió tant forta que la fan inassumible per la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació del nostre país, mesells tots ellls i ferms partidaris de l'obediència a l'Amo.
Aquesta és una idea que m'agradaria aprofundir amb més tranquil·litat i més abastament.

dimecres, 14 de novembre del 2007

13 roses i molta mala hòstia.

Avui he anat a veure la pel·lícula "13 rosas", molt adient en temps de "memoria histórica". Explica la història de 13 dones republicanes que acusades d'un complot contra Franco són afusellades junt amb quaranta i escaig de companys. Només començar se't fot molta mala hòstia al cos de veure tant de falangista deixat anar, de gent que traeix per por , de policies fills de puta, de presons deshumanitzades, de jutges injustos. Però la ràbia creix per dins quan t'adones que tot això continua existint i que la gent que està amb tu a la sala és capaç de reconèixer la injustícia a la pantalla però incapaç a la vegada de veure-la al portal de casa.
I et dius "Collons!! si el policia aquest que aquí retraten el podem trobar passejant pel carrer!" La persecució ideològica està a l'ordre del dia en el nostre país i els espanyols els cal una peli per recobrar la "memoria histórica".
Una errada que he vist molt gran al film és la necessitat que es té des d'Espanya de fer recaure una part de la culpa en les pròpies víctimes per les seves desviacions cap a la violència política.
Li passa a Salvador Puig Antich a "Salvador" quan es culpa ETA de la seva condemna a mort i a "13 rosas" quan es barreja una acció armada contra uns guàrdies civils per fer creure que va influir en la desició final de les condemnes a mort.
L'engranatge del sistema s'engreixava amb sang i jo no dubto que continua fent-ho, sinó que li preguntin al Carlos, assassinat el passat dia 11 pels carrers de Madrid, pels mateixos carrers per on es movien les 13 roses.

dissabte, 20 de gener del 2007

Mal vent que ve de ponent.

D'altres vegades, en mil i una converses m'he mantingut en la posició que no ens podem refiar de la bona voluntat dels espanyols. Per molt bon talante que tinguin, no podem oblidar que un gran part de les espanyes ens odien, ens tenen un odi irracional, racista.
Com diuen els Losantos i Asnars de la cort, España s'està balcanitzant. Obviament, si transpolem els papers de la ex-Iugoslàvia a l'Espanya constritucional, el paper dels serbis genocides amb exercits disposats a tot els pertoca als espanyols. El nostre seria el dels bosnis (no cal recordar que nosaltres no tenim armes).
Dins d'aquest paper represor de les diverses realitat nacionals a l'Estat s'emmarca la sentència del tribunal suprem espanyol que declara organitzacions terroristes a les organitzacions de joves Jarrai, Haika i Segi. Aquests són sols el principi, falten tot un seguit d'organitzacions socials basques. I encara que ens fotessin a tots entre reixes no en tindrien prou.
De fet som terroristes tots els que no pensem com ells.