Potser ja toca tornar-hi

No se si tornaré a escriure amb assiduïtat, però les circumstàncies em criden si més no ha deixar constància del que està passant. Tal com expressa amb clarividència en Vicent Partal, ens trobem davant d'un cop d'estat i davant d'això no hi ha mitges tintes. Cal reivindicació, mobilització, cal tornar a prendre el carrer.
Avui mateix, el dia després de la sentència del Tribunal Suprem en contra de l'ensenyament en català, Pineda de Mar ha posat el seu petit granet de sorra en contra de l'ofensiva espanyolista.
Una setantena de persones s'han concentrat al davant de l'ajuntament per mostrar el seu rebuig a la darrera sentència. Gent de diferents corrents ideològics ens hem aplegat per mostrar clarament la ratlla que no estem disposats a deixar trepitjar.
L'Estat Espanyol acaba d'atacar la línia de flotació del sistema educatiu català, un sistema que els catalanoparlants que tenim fills sabem com n'és d'imperfecte, però que està claríssim que el camí que ens mostra el Tribunal Suprem no farà res més que aguditzar tots els defectes que ara mateix tenim.
Avui em posat un primer gra de sorra, però que quedi clar, és el primer dels milers que posarem.

Avui Arenys

Per qüestions personals, temps per seguir construint aquest blog i sobretot els moments en els quals puc centrar el meu cap durant 10 minuts seguits s'han reduït de forma dràstica.
Tot i això, avui vull deixar constància de la importància del dia.
Avui es fa la consulta per l'autodeterminació de Catalunya a Arenys de Munt i la transcendència d'aquest fet no la em donat nosaltres, si nò que ha estat l'Estat ocupant el qui ha posat tots els mitjans per evitar-ho.
Doncs ja tenim una altra eina. Aquests dies el meu fill petit comença a fer les primeres passes, a poc a poc, tot trontollant, però a l'igual que aquest país acabarà caminant tot sol a pas ferm.
Avui consulta a Arenys, demà arreu.

Ni un pam de net

Ara ja feia un temps que no actualitzava el bloc. Simplement per falta de temps. Tothom que tingui dos fills petits ho podrà entendre, però la realitat no deixa de recordar-me en quin país visc i sota quines condicions. El tripartit a perdut els papers, els canvis d'opinió i les contradiccions dins dels partits minoritaris ratllen el ridícul i el PsoE català campa com vol, tot fent baixar els pantalons del país sencer per pidolar als amos de Madrid.
Per acabar de reblar el clau, han decidit que no volen que les dissidències es facin públiques i per això han tret al carrer els seus gossos, per fer córrer a tothom qui no pensa com ells.
Bé, suposo que en Saura i companyia deuen ser conscients que hauran de deixar d'anar amb transport públic.

Adeu siau Catalunya Radio

Per motius de feina escolto tot sovint la radio al cotxe i a casa no tenim televisor, així que teníem la costum també d'escoltar-la cada vespre. Sempre he escoltat Catalunya Radio, per serietat i per pluralitat, dins dels possibles ja que molt poques vegades hi he vist reflectides les meves idees.
Però últimament la qualitat i la pluralitat han anat minvant a nivells no suportables.
Avui, anant amb el cotxe cap a Barcelona, he decidit no escoltar la "nostra" i m'he passat directament a escoltar la SER. La reflexió ha estat la següent, posats a haver d'escoltar una radio filopsocialista i espanyola, escolto l'original que sempre és millor. Per què haig d'empassar-me un refregit espanyolista disfressat de xaiet. Prefereixo veure clar la cara de qui m'està parlant.
La gota que ha fet vessar el got ha estat veure com un mateix tema ha estat tractat en tres programes diferent el mateix dia. No aguanto escoltar un mateix personatge entrevistat al mati de la Bonet, pel Fuentes i al refregit de la tarda només per que toca promocionar un llibre o un disc.
Si per casualitats de la vida l'endemà haig d'anar a dinar a cals sogres (que és un dels llocs on puc veure TV), llavors El Club de l'Om no té secrets per mi. El mateix personatge apareixerà explicant les mateixes coses, venen el mateix disc o el mateix llibre.
Llavors es pregunten el perquè de les baixades d'audiència. Refot!
Aquí es veu clar que el que volen és enfonsar l'espai comunicatiu català.
Jo mentrestant , seguiré fent zàping tot esperant que un dia torni una radio que faci crítica i anàlisi en català i des de Catalunya.

Dels qui busquen primaveres lliures

D'en Salellas en vaig aprendre algunes coses que m'han servit i que de ben segur em seguiran servint en el futur. Quan tenia la vintena estava fotut de ple en l'activisme polític de l'esquerra independentista que sobretot s'expressava al carrer. La nostra acció quotidiana ens portava a tenir topades amb les forces d'ocupació (de seguretat, que en diria la Tura) més sovint que no voldríem.
Personalment des de la detenció del 93, la simple visió d'un uniforme em feia posar molt nerviós, sobretot havent viscut en la pròpia pell els abusos i la impunitat que gaudeixen.
Uns anys després, des del Casal Independentista el Solc de Pineda de Mar, varem convidar en Sebastià Salellas per que ens fes una xerrada sobre que fer en casos de detenció i de les seves paraules en vaig aprendre un parell de coses que m'acompanyen arreu.
Em va ensenyar quins eren els meus drets, però a la vegada m'explicava que se'ls pixarien tots i cadascun, i la manera com ho farien. De què serveix això, us preguntareu. Bé, senzillament per aprendre a dominar la por. Des de llavors, quan ens paraven per enganxar algun cartell que ratllava la legalitat, o per pintar, o el que fos, la situació canviava radicalment, ja que en tot moment sabíem on estàvem situats.
L'altre cosa que vaig aprendre d'ell és a reconèixer la injustícia. Quan et trobes davant d'un abús de poder i ets conscient de que se t'estan vulnerant els drets, ets conscient a la vegada de la superioritat moral que tens en front del vulnerador. Això a peu de carrer és molt important, per que quant et requisen un determinat material, et posen una multa, et volen humiliar en mig del carrer davant dels teus veïns... si ets plenament conscient de la injustícia que està cometen el repressor això no farà res més que refermar els teus ideals, tant per tu mateix com pel teu entorn. Amb això l'uniformat de torn aconsegueix l'efecte invers al desitjat.
Dominar la por i reconèixer la injustícia, no és poca cosa.
Sebastià Salellas, gràcies.

PD: si veiessis a mon germà, li dons una abraçada i li dius que l'enyoro.

La camorra pscelista

La cosa porta tela, no els ha calgut gaire temps al psoe de pineda per anar posant a lloc els quadres sociates a l'estructura de l'ajuntament. Tot i que ja m'han avisat que no han fet res d'il·legal, no em direu que no fa mal d'ulls.
El nou tècnic de joventut de l'Ajuntament de Pineda, en Javier Naya, deu tenir un currículum ocult molt bo. Però si mireu el seu perfil, de ben segur que no tardareu trobar els mèrit que més han pesat en la seva elecció.

Una pista: No els trobareu dins de "Pel·lícules favorites"

Del Sud

Acostumo ha escriure a cap calent, tal com raja, és per això que moltes vegades encara que em vagin passant coses que voldria explicar, si no trobo el moment concret per escriure aviat se'm passa i després no em sé explicar. M'embolico com una persiana i finalment no s'entén res.
Però hi ha coses que són deute, com per exemple el sopar-xerrada que varem muntar des de la CUP de Pineda de Mar sobre el llibre "Del Sud, el País Valencià a ritme d'Obrint Pas" del que m'agradaria que en quedés una petita nota, ja que per bones cròniques millor que us repasseu les de Xavi Sarria i la que fan Hèctor Sanjuan i Antoni Rubio, els autors del llibre al seu blog (per cert, no us perdeu les fotos, ja veureu les cares de bon rotllo).
La sobretaula es va allargar fins passades les dues i vam tenir prou temps per anar-nos per les branques lluny del tema principal. És llavors quan de vegades hi pots veure millor, quan estàs enfilat a la branca més alta. Varem filosofar i varem buscar noves formes d'aprofundir en el fet independentista, de sortir-se'n d'esquemes quadriculats ...
A partir d'aquí, millor que els presents no em tingueu en compte la resta de la nit, ja que comprendreu que com a pare formal des de fa 2 anys i 3 mesos el meu contacte amb l'alcohol és molt escàs i he perdut entreno en els finals de festa.
Tot i així una abraçada als cinc companys que finalment vareu venir a fer-nos aquesta petita introducció a la realitat del País Valencià.
A la foto l'Héctor, el Xavi i l'Antoni. I jo que ja anava amb les orelles calentes.