dimecres, 14 de novembre de 2007

13 roses i molta mala hòstia.

Avui he anat a veure la pel·lícula "13 rosas", molt adient en temps de "memoria histórica". Explica la història de 13 dones republicanes que acusades d'un complot contra Franco són afusellades junt amb quaranta i escaig de companys. Només començar se't fot molta mala hòstia al cos de veure tant de falangista deixat anar, de gent que traeix per por , de policies fills de puta, de presons deshumanitzades, de jutges injustos. Però la ràbia creix per dins quan t'adones que tot això continua existint i que la gent que està amb tu a la sala és capaç de reconèixer la injustícia a la pantalla però incapaç a la vegada de veure-la al portal de casa.
I et dius "Collons!! si el policia aquest que aquí retraten el podem trobar passejant pel carrer!" La persecució ideològica està a l'ordre del dia en el nostre país i els espanyols els cal una peli per recobrar la "memoria histórica".
Una errada que he vist molt gran al film és la necessitat que es té des d'Espanya de fer recaure una part de la culpa en les pròpies víctimes per les seves desviacions cap a la violència política.
Li passa a Salvador Puig Antich a "Salvador" quan es culpa ETA de la seva condemna a mort i a "13 rosas" quan es barreja una acció armada contra uns guàrdies civils per fer creure que va influir en la desició final de les condemnes a mort.
L'engranatge del sistema s'engreixava amb sang i jo no dubto que continua fent-ho, sinó que li preguntin al Carlos, assassinat el passat dia 11 pels carrers de Madrid, pels mateixos carrers per on es movien les 13 roses.

1 comentari:

Tondo Rotondo ha dit...

En Carlos, era el meu germà, el teu germà, el nostre germà...

En Guillem erem naltrus mateixos.

I l'han matat, ens han matat.

I continuem, fins vèncer.