Rock at the edge

Avui vaig a Revòlver a vendre'm un munt de discs de vinil que corrien per casa i ja no sabia on ficar-los. N'hi ha que eren del meu germà Jordi i de meus sense lligam sentimental, però després en tinc una altra pila que no me'n puc despendre pels records que desperten. Els Pistols, Golpes Bajos, The pogues, Camaron, Kortatu, Skatalà, Triana, Pink Floid, el Gato Perez, Ramon Muntaner, Parabellum, Negu... Alguns meus o d'en Jordi, d'altres d'en Tomàs. Massa records per fotre'ls a la bassa. Masses tardes sentat al balcó de casa amb la música a tota hòstia i la meva tia al carrer cridant histèrica que trucaria a la policia. Ara m'adono de la paciència que tenia.
"Rock in the edge" és un recopilatori amb el qual vaig passar molts bons moments. Hi havia la Patti Smith, Television, Blondie, Lou Reed, Graham Parker, Ian Dury, Richard Hell & the Voidois i Iggy Pop. Em sap molt de greu treure-me'l de sobre per això he volgut deixar aquest record aquí i li he fet una foto a la portada (que ja us penjaré). No sé si a tothom li passa, però jo una vegada hagi vengut tots els discs serà com si no els hagués tingut mai. Per això em reca tant.
Un que no he estat capaç de llençar (o vendre) és "Latin ska fever" amb els Estat Precari, Banana Boats, Pelukeria Pérez, Comando Moriles i els Tension Friends. Aquests últims em semblaven insuperables en el seu moment, si els sentís ara, ves a saber. Mai vaig poder aconseguir res més d'aquesta gent. Clar que a Calella amb el Txim Bum i a Can "Mayugo" (les dues botigues de discs que hi havia llavors) no es podia esperar el fons de l'Itunes Store, no?
Va, a veure si algú em pot dir res d'aquesta gent, m'agradaria saber que se n'ha fet...

PD: A tothom qui s'hagi de vendre els discs. Porteu sobretot una carretilla o carretó, ja que sinó us acabareu venent els discs per quatre rals simplement per no haver de tornar a carregar-los. Com m'ha passat a mi. A més al Mercat de Sant Antoni dels diumenges els podeu vendre també a millor preu, o si més no en un lloc més divertit. Els de Revolver m'ha donat 70 eurus i l'últim recopilatori d'en Pascal Comelade.

Conxita & Co

Aquest nadal passat l'Ona (llegiu "entre les ones") ha fet cagar els seus primers Tions i a mi m'han portat un parells de cosetes esperades amb ànsia. Haig de dir que l'espera ha valgut la pena. M'ha caigut el llibre "El sud" sobre el País Valencià i Obrint pas, i el CD "Amb la lletra petita" de Conxita.
Pel llibre m'hauré de buscar un foradet, una estoneta per poder devorar-lo. La veritat és que no sé que esperar-ne, ja que Obrint Pas forma part de la banda sonora de la meva vida, de moltes nits de pluja i mar tancada, de molts records...
Pel que fa al CD, uff... Hòstia, és molt bó. Feia temps que no em passava això d'escoltar i re escoltar un compact. Cada vegada que l'escolto hi trobo nous sentiments, nova poesia, nova quotidianitat. És el que en podriem dir un retrat del dia a dia fet música.
Perquè aquesta música no aconsegueix la seva difusió plena? Fa temps que em roda pel cap. Crec fermament que el discurs que s'està portant a terme des del món musical català és d'una rellevància tal, d'una transgressió tant forta que la fan inassumible per la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació del nostre país, mesells tots ellls i ferms partidaris de l'obediència a l'Amo.
Aquesta és una idea que m'agradaria aprofundir amb més tranquil·litat i més abastament.