Encara que pugui semblar contradictori el títol del blog, amb aquest post començo de nou. El blog en sí és el punt i final d'un altre anterior, segurament el més especial que mai escriure. A "Entre les ones" vaig explicar com vaig viure el procés d'arribar a ser pare. Ara amb "Tanquem la paradeta" tanco un xiringo per començar-ne un de nou, molt més obert al món i a l'actualitat que tan sobint ens fa dir "Jo, tio, tamco la paradeta!".
Potser hauré d'obrir d'altres blogs per altres estats d'ànim, però en aquest no em demaneu que sigui honest, sincer ni bona persona. De fet mai sabreu si estic siguent ni honest ni sincer, qui ho és avui dia? Només cal obrir els diaris, mirar el televisor o escoltar la ràdio per adonar-se del pa que si dona.
En aquest país, on la cultura de barretina ens ha ofegat durant tant de temps, cal que es diguin les coses pel seu nom, doncs vivim en una compta enrera que ens esborra el passat i ens embruta el futur.
Així doncs, senyores i senyors, treballadors i treballadores, especuladors i especuladores, els gats i les gates, els porros i les porres, vagin passant que tanquem la paradeta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada