#20anysambGuillemAgulló

Ara ja fa 20 anys. 20 anys que la memòria de Guillem Agulló m'acompanya com a molts de vosaltres.
20 anys que em vaig fer una promesa, de ben segur com molts de vosaltres.
Ara tot just a fet 20 anys que els pocs independentistes revolucionaris que encara aguantavem sota l'esperança de reviscolar el moviment ens varen donar dues bofetades que ens despertaren de cop i volta.
Els moments més durs de la llarga travessia de desert de l'esquerra independentista. Moments en que et plantejaves si tot plegat anava enlloc.
Aquell refotut dia s'acabaren els dubtes de si realment valia la pena continuar endavant i no, no va ser per ho veies més clar. Va ser perquè un company li havien arrabassat el dret a dir prou, que aquesta lluita no s'ho valia i li varen privar el dret a tornar a casa, amb la família, el amics i no ficar-se en merders.
Ni més ni menys. Com havien fet molts, com molts fan ara i molts faran.
Aquell dia, ara fa 20 anys, em varen privar a mi també de tornar a la tranquilitat de casa meva. No hi havien escuses, haviem començat un camí plegats i aquest camí no tenia fi.
Amb els anys la feina feta ha anat donant els seus fruits i el país s'ha fet digne, digne del companys que hi han anat deixant la pell.
El que no m'ha tret el pas dels anys ha estat el pesar que en algun moment varem fallar a un company, que en aquell moment fatídic no ho varem fer prou bé i varem fallar a una família.
Ara fa vint anys ja i segur que si Guillem estigués entre nosaltres també tindria aquest pesar al seu cor i recordaria al seu company Davide del Kasal Popular que poc temps després també fou assassinat.
Perquè, mal ens pesi, aquesta és la puta lluita.

Política dels comuns

Hi ha determinada gent, com el Santiago Lanzuela, que creu que la democràcia és votar i callar. Potser sí que ho ha estat durant molts anys, però això s'acabat.
La política sempre ha començat a casa de cadascú i al posar-la en comú pren sentit.
Avui dia la bona política ha pres sentit i es fa escoltar, està obrint els finestrons de congressos i despatxos.
I corre l'aire i ventila tots els racons resclosits, on no hi arribava la llum.
Avui al Santiago Lanzuela el senyalarem més que a ningú, perquè ha volgut fer callar, avergonyir, retreure la veu que surt de casa nostra.
Va per tu Ada Colau Ballano, per tu i per tots aquells que ens heu tret de casa i ens heu posat en comú.

En front la repressió solidaritat

Avui a Pineda i Calella la CUP em convocat una acció de rebuig a l'onada de repressió que el Sheriff Puig i els seus sequaços estan portant a terme contra la cada vegada més important moviment de resistència.
S'han confeccionat unes pancartes i s'ha llegit un manifest de suport a l'Andreu i en Rubén que han estat empresonats per exercir el seu dret a vaga. També en suport a les 132 persones que han estat encausades per haver participat en la Vaga General del passat 29 de maig.
Contra la repressió sempre solidaritat!

Marshall Ganz a Barcelona

 Jornada sobre Política Dialògica organitzada per CREA UB, Centre de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats on va ser convidat Marshall Ganz, professor a la Harvard Kennedy School of Government. La xerrada es va fer el passat 4 de Juliol de 2011 de les 15.30 a 21h a la Casa del Mar de Barcelona. L'audio és de només la primera part de la jornada, o sigui, les dues hores i escaig que el Professor Ganz va intervenir. Si algú estés interessat en la segona part de la jorn

Pots trobar l'arxiu mp3 aquí

Preparant les eleccions municipals

El passat dia 22 de març vaig assistir a una reunió convocat per l’Ajuntament de Pineda en la que estàvem representats els partits que ens presentarem a les properes eleccions municipals.
El tema a tractar era la nova llei que regula el que anomenem la Pre-campanya electoral, una llei que el seu esperit diuen que busca reduir la despesa econòmica desproporcionada que realitzem els partits i les administracions.
A partir d’ara s’hauran d’acabar amb les inauguracions, actes, publicacions i tot tipus de visites protocol·làries que fan els diferents ajuntaments per fer exaltació de la seva “bona” obra. A la vegada que també veuran la fi tota la bacanal propagandística que portaven a terme els partits majoritaris per tal de copar tots els bons llocs una vegada comences la veritable campanya.
Així doncs, amb aquest panorama varem arribar a la reunió i com a mostra d’impotència el representants del partit socialista varen exhibir una veritable rebequeria. De fet, varen decidir, i varen voler fer veure que la secretària municipal estava d’acord amb ells, que no es podrien fer cap mena d’actes polítics, que no podrem presentar les nostres llistes, que no podrem discutir en actes públics les diferents parts del nostre programa electoral...
Fet i fet, els regirava la panxa haver de competir des d’una posició una miqueta més igualitària i van mirar de posar tots els entrebancs possibles a que les opcions minoritàries ens poguéssim donar a conèixer al poble.
Es varen donar un parell de situacions esperpèntiques. La primera quan el regidor del PSOE Santiago Masip va voler prohibir la realització de parades per la Diada de Sant Jordi i se li va respondre que aquesta era una activitat que realitzàvem diverses agrupacions polítiques des de fa més d’una dècada i que òbviament no podia ser considerada com un acte de campanya.
La segona va ser quan el càrrec de confiança de l’alcalde va donar a entendre que la venda de roses i llibres durant la Diada de Sant Jordi es podria considerar com a finançament irregular o il·legal dels partits polítics. El que més em va revoltar d’aquesta afirmació va ser la seva procedència. Per una banda el partit a qui representen, un partit amb incomptables casos de corrupció, tant personal com de partit, sempre però rascant les butxaques de tots i totes.
Per una altra, perquè els càrrecs de confiança no són altra cosa que els comissaris polítics que tot fent una feina pel partit es dediquen a eixugar les arques públiques. O potser l’alcalde no cobra el seu sou per fer d’alcalde? Doncs per quins set sous s’ha de pagar a una altra persona per fer la feina que hauria de fer l’alcalde.
Vistes les amistats que em fet a la primera reunió per les properes municipals, ja friso per les que ens esperen. Ambil·lusió!!

Potser ja toca tornar-hi

No se si tornaré a escriure amb assiduïtat, però les circumstàncies em criden si més no ha deixar constància del que està passant. Tal com expressa amb clarividència en Vicent Partal, ens trobem davant d'un cop d'estat i davant d'això no hi ha mitges tintes. Cal reivindicació, mobilització, cal tornar a prendre el carrer.
Avui mateix, el dia després de la sentència del Tribunal Suprem en contra de l'ensenyament en català, Pineda de Mar ha posat el seu petit granet de sorra en contra de l'ofensiva espanyolista.
Una setantena de persones s'han concentrat al davant de l'ajuntament per mostrar el seu rebuig a la darrera sentència. Gent de diferents corrents ideològics ens hem aplegat per mostrar clarament la ratlla que no estem disposats a deixar trepitjar.
L'Estat Espanyol acaba d'atacar la línia de flotació del sistema educatiu català, un sistema que els catalanoparlants que tenim fills sabem com n'és d'imperfecte, però que està claríssim que el camí que ens mostra el Tribunal Suprem no farà res més que aguditzar tots els defectes que ara mateix tenim.
Avui em posat un primer gra de sorra, però que quedi clar, és el primer dels milers que posarem.

Avui Arenys

Per qüestions personals, temps per seguir construint aquest blog i sobretot els moments en els quals puc centrar el meu cap durant 10 minuts seguits s'han reduït de forma dràstica.
Tot i això, avui vull deixar constància de la importància del dia.
Avui es fa la consulta per l'autodeterminació de Catalunya a Arenys de Munt i la transcendència d'aquest fet no la em donat nosaltres, si nò que ha estat l'Estat ocupant el qui ha posat tots els mitjans per evitar-ho.
Doncs ja tenim una altra eina. Aquests dies el meu fill petit comença a fer les primeres passes, a poc a poc, tot trontollant, però a l'igual que aquest país acabarà caminant tot sol a pas ferm.
Avui consulta a Arenys, demà arreu.